MIP Informàtica

MiP comença amb un plantejament totalment diferent del que és actualment. Quan hi pensem no deixa de fer-nos certa gràcia.

Les dues persones que un dia (segur que molt núvol) cap a febrer del 94 vam tenir la pensada de crear una empresa pròpia. Ja havíem treballat junts durant un cert temps en el sector de la informàtica. De fet piquem tecles des de l'any 82.
Amb els coneixements adquirits, un cert bagatge i uns recursos diguem-ne poc opulents, ens vam animar a instal·lar en un despatx de 12 escasos i sempre bigarrats metres quadrats una taula d'oficina, dos cadires i un ordinador sempre destapat.

Dúiem el ferm propòsit de desenvolupar software -ara se'n diu programari- per a empreses. Fins i tot vam comprar un eïna de desenvolupament (el TurboPASCAL 7.0 with objects, que va costar una pasta). No cal dir que mai vam desenvolupar res digne de ser mencionat. Per contra, vam començar a vendre hardware -ara se'n diu maquinari-; De fet no vam començar a vendre res, si no que la gent ens venia a comprar. Primer era als amics, coneguts, i similar. Després els coneguts dels anteriors, i al final venia gent que ja ni sabíem qui eren. Era una situació molt sorprenent, ja que no teníem botiga, ni cartell ni res que ens identifiqués amb aquesta activitat. No obstant això, la gent -i alguns d'ells empreses- seguia venint. Creiem que oferíem uns coneixements i una orientació al producte fins llavors no vists a Rubí, i molta gent que abans marxava fora a comprar va començar a formar part de la nostra clientela habitual. Va ser la gènesi del nostre nom i del nostre logotip.
No és d'extranyar doncs, que quan se'ns va oferir un local cèntric per poder muntar una botiga de cara al públic ens animéssim a fer-ho. Això passava un dia de novembre del 1994. Els recursos seguien sent diguem-ne poc opulents, però amb il·lusió, un parell de brotxes i quatre fustes vam convertir una pizzeria en una botiga d'informàtica, a Francesc Macià 24, un tant peculiar i discutible. Encara ara recordem la primera persona que va entrar i va comprar el seu primer ordinador -per a ella i per a nosaltres- a la botiga. (ens referim a l'Eva, no calen més detalls). Va començar una època certament dura i insòlita; pel matí no obríem, o sí, depenent del dia, ja que ens quedàvem fins a altes hores de la matinada muntant els ordinadors i fent feina (durant la tarda no podíem perquè havíem d'atendre a la gent, que s'estava a la botiga fins les onze de la nit). Havíem d'anar nosaltres a buscar el material pràcticament cada dia (no podíem assumir el cost del transport i molt menys de tenir estoc -en informàtica es paga tot al comptat-). Vam començar a aprendre moltes coses: aprendre a negociar amb el banc, a gestionar una empresa, aprendre a collar els proveïdros, a prevenir-nos de la mala llet que pot arribar a haver-hi ; ha estat la millor escola que hem tingut.
Al cap d'uns mesos vam incorporar un noi que obrís pels matins, i que fes que allò semblés més una botiga.
Els fets es van anar esdevenint d'una manera vertiginosa i imparable; cada cop teníem més feina (sempre n'hem tingut més de la que podíem fer), i el local es tornava petit i escàs cada cop més i més ràpid. Finalment, després d'un any, vam tenir l'oportunitat d'ocupar el local on estem ara, de 250 metres quadrats.
Va ser un altre canvi radical i molt costós d'assumir, però es va fer; durant el desembre del 95 vam canviar de local, vam canviar de forma jurídica, vam incorporar una persona més a l'empresa i vam canviar de programa de facturació. Coses així se'n poden fer, però només un cop a la vida (bàsicament per un problema de resistència de les vàlvules cardíaques).
En el nou local vam poder créixer d'una forma més adequada i tranquil.la, i sobretot, ens vam adonar que no n'hi havia prou amb treballar més, calia treballar millor, qualitat i millora continuada són les paraules claus des de llavors. No ha passat cap any que no hàgim fet millores a tots nivells, des de incorporar mobiliari de botiga fins a crear la nostra xaxa interna, incorporar més personal.... De fet estem en evolució i creixement constants des de sempre perquè la demanda no ha parat d'augmentar. Són innombrables petits i grans fets que configuren l'empresa que som ara. L'any 97 vam incorporar una altra persona en plantilla, ja n'erem cinc; a més a més teníem colaboradors puntuals per resoldre puntes de feina. A principis del 98 ens vam poder permetre el luxe de tenir una persona més per temes administratius exclusivament (de fet més que un luxe va ser una necessitat imperiosa) a finals del mateix any vam incorporar un tècnic més en plantilla. Les últimes incorporacions han estat progressives, fins que amb varies persones més comencem a materialitzar l'estructuració departamental de l'empresa; l'única forma possible que veiem de seguir creixent; queden llunyans ja els temps en que tots fèiem de tot.

Albert Coronado i Torregrosa.

1982- Els socis fundadors tenen ja el seu primer microordinador personal.

1988- Els socis ja coincideixen per primer cop en una empresa d'informàtica.

1993- L'embrió de MiP és fecundat. Primera factura de MiP com a societat.

1994- MiP es trasllada al centre de la vila on munta la primera botiga de venda a públic.

1995- MiP es trasllada al nou local de 250m2, també més cèntric. També contracta el seu primer empleat.

1998- MiP firma el primer contracte de distribució exclusiva dels productes Airis de Infinity Systems.

2002- MiP és distribuïdor oficial de Logic Control.

2003- Es firmen els acords de distribució del sistemes de control de presència de Spec.

2004- MiP esdevé majorista en exclusiva dels productes d'impressió i reprografia del fabricant Kyocera Mita.

2005- MiP focalitza els seus esforços en la distribució minorista dels productes d'impressió i reprografia del fabricant Kyocera Mita.

2005- MiP incorpora tot el catàleg de productes de videovigilancia i gravació contínua de Acomm.